Vaya finde, vaya finde.....Macho Dominante, Carles i jo d'escalada a Margalef.
Com sempre l'Albert arribant tard per l'hora de sortir i com no, acompanyat.
Objectiu: Conquerir les parets de Margalef, un poblet de Tarragona on hi ha una botiga d'ultramarins, dos bars i poca cosa mes, a part de les numeroses víes d'escalada.
El dissabte vem anar a un sector on hi havíen cinquès i cinqueès + on vaig fer vuit vies. Vaig
Com sempre l'Albert arribant tard per l'hora de sortir i com no, acompanyat.
Objectiu: Conquerir les parets de Margalef, un poblet de Tarragona on hi ha una botiga d'ultramarins, dos bars i poca cosa mes, a part de les numeroses víes d'escalada.
El dissabte vem anar a un sector on hi havíen cinquès i cinqueès + on vaig fer vuit vies. Vaig
encadenar 7. No està mal. Em feia falta veure que estic anant endavant per motivar-me a seguir.
A última hora de la tarda quan ja marxava la claror del día i l'Albert montava la tenda, vaig fer les tres ultimes víes que semblava una crono. Feia una vía i rapidament en Carles buscava la següent per fer una altre. No fora cas que descanses massa, jeje. Vaig fer segons ell "Continuidad".
Això si, em deixava escollir per el nom, les víes que havía escollit com l'ultima via que vaig fer que es deia "tita petita".
Però no nomès jo vaig escalar, l'Albert i el Carles s'ho van estar currant en víes de nivell de setés. Péeero, com nomès jo vaig encadenar, com no, vaig tenir que pagar les rondes al bar de Margalef.
Donat Margalef, es un poblet micromachine, en el bar on vem anar estava tota la possessió infernal de la escalada del día i com no macho dominante marcava territori. QUE RARO.......!
Despres de les rondes, vem anar on teniem la tenda per preparar el soparet. Jo el duia totalment preparat, però ells dos si duien l'arros i la pasta feta, i portaven el seu hornillo per calentar la sopeta, la salsa,..... Son uns frikis. Però com diu el dit, quien va con cojos, al tiempo cojea.., jo portava una ampolla d'un vi jove i negre de la Rioja del Duero (per tant no se qui es mes friki....) que ens va sentar de maravella per entrar en calor, ja que feia un fred INHUMANO.
A última hora de la tarda quan ja marxava la claror del día i l'Albert montava la tenda, vaig fer les tres ultimes víes que semblava una crono. Feia una vía i rapidament en Carles buscava la següent per fer una altre. No fora cas que descanses massa, jeje. Vaig fer segons ell "Continuidad".
Això si, em deixava escollir per el nom, les víes que havía escollit com l'ultima via que vaig fer que es deia "tita petita".
Però no nomès jo vaig escalar, l'Albert i el Carles s'ho van estar currant en víes de nivell de setés. Péeero, com nomès jo vaig encadenar, com no, vaig tenir que pagar les rondes al bar de Margalef.
Donat Margalef, es un poblet micromachine, en el bar on vem anar estava tota la possessió infernal de la escalada del día i com no macho dominante marcava territori. QUE RARO.......!
Despres de les rondes, vem anar on teniem la tenda per preparar el soparet. Jo el duia totalment preparat, però ells dos si duien l'arros i la pasta feta, i portaven el seu hornillo per calentar la sopeta, la salsa,..... Son uns frikis. Però com diu el dit, quien va con cojos, al tiempo cojea.., jo portava una ampolla d'un vi jove i negre de la Rioja del Duero (per tant no se qui es mes friki....) que ens va sentar de maravella per entrar en calor, ja que feia un fred INHUMANO.
El cel estava ben estrellat, pel que s'esperava una nit ben freda. I així ho va ser, vem sobreviure com vem poder, malgrat jo personalment no vaig aclucar ull en tota la nit. El cafè? el fred?, pot ser estava tant emocionada de la pila de vies que havia fet aquell día que pensava que estava escalant tambè dormint., a saber......
L'endemà, ens vem preparar un esmorçaret fen uns sandwitxos d'embotit, gentileza Albert. La meva aportació eren unes cookies chips ahoy per acompanyar.
Despres de desmantelar el campament vem anar a Margalef a fer uns cafes amb llet i el tè de rigor per començar la jornada que avui es presentava dura per l'Abert i en Carles, ja que anavem a un sector per ells, anomenat le Espadelles.
Una vegada mes, em van mimar obrint-me víes de 6a i 6b, perque pogues pujar en top.
Realment vaig escalar mes del que pensava el Diumenge. Evidentment no vaig encadenar res ni en top.
Les víes dificils eren plenes de Lolos full equip, full equip per mi clar. Em vaig posar malalta tanto torso descubierto i tanto nivel. Pujaven como si nada. Vaig flipar.
Els meus nens, tambè flipaven dels Lolos que sembla que els coneixen de revistes i son gent que s´hi dedica exclusivament a escalar.
A mig matí en Carles va començar a montar una vía 7 algo a l'Alberto i tot just començar entre la primera xapa i la segona, se'l queda mirant i l'hi diu, Sabes que? Mejor que chape la primera chapa. Segons ell, es va desfondar en aquest tram de la vía, que tenía un polv.. Però la va encadenar tot i que a dalt segons deien tenia uns passos complicats.
L'Albert la va fer de primer i gaire be a l'alçada de la reunió, va fer un saque despotricant en lo mas alto. Va ser una llàstima ja que´ho va currar molt.
A última hora en Carles em va obrir un 6a i un 6b molt guapos dels que s'en va quedar molt bon regust de les dues últimes víes del día (si no vaig errada no tenen nom) i em vaig trobar-me molt be fent-les i casi, casi les faig. Però NO. En Carles i jo pensavem amb l'Esteban quan estava tant a dalt i casi les trec. Em queda molta feina a fer, i m'agradaría provarles d'aquí un meset a veure que tal.
Despres d'aquestes dues últimes víes, que tambè les va provar l'Albert, vem decidir marxar.
Un berenaret a mig camí abans d'agafar l'autopista i com no caravana de tornada a casa.
Vem arrivar a Mollet just a l'hora que anava a passar el tren direcció Cardedeu.
Vaig arrivar a casa per tot just desfer la bossa de la roba i netejar el taper de menjar i a dormir les hores que portava retrasades.
Vaya finde, vaya finde.....Macho Dominante, Carles i jo d'escalada a Margalef.
Espero que repetim mes sortidetes d'aquestes.
Toc, toc, toc Miauuuu...................................
A mig matí en Carles va començar a montar una vía 7 algo a l'Alberto i tot just començar entre la primera xapa i la segona, se'l queda mirant i l'hi diu, Sabes que? Mejor que chape la primera chapa. Segons ell, es va desfondar en aquest tram de la vía, que tenía un polv.. Però la va encadenar tot i que a dalt segons deien tenia uns passos complicats.
L'Albert la va fer de primer i gaire be a l'alçada de la reunió, va fer un saque despotricant en lo mas alto. Va ser una llàstima ja que´ho va currar molt.
A última hora en Carles em va obrir un 6a i un 6b molt guapos dels que s'en va quedar molt bon regust de les dues últimes víes del día (si no vaig errada no tenen nom) i em vaig trobar-me molt be fent-les i casi, casi les faig. Però NO. En Carles i jo pensavem amb l'Esteban quan estava tant a dalt i casi les trec. Em queda molta feina a fer, i m'agradaría provarles d'aquí un meset a veure que tal.
Despres d'aquestes dues últimes víes, que tambè les va provar l'Albert, vem decidir marxar.
Un berenaret a mig camí abans d'agafar l'autopista i com no caravana de tornada a casa.
Vem arrivar a Mollet just a l'hora que anava a passar el tren direcció Cardedeu.
Vaig arrivar a casa per tot just desfer la bossa de la roba i netejar el taper de menjar i a dormir les hores que portava retrasades.
Vaya finde, vaya finde.....Macho Dominante, Carles i jo d'escalada a Margalef.
Espero que repetim mes sortidetes d'aquestes.
Toc, toc, toc Miauuuu...................................
No hay comentarios:
Publicar un comentario