VAYA FINDE.......

PA VERNOS MATAO....

Mixi, tu segueix encadenant víes com aquestes, aquest finde i no vegis.....

Víes que prometen....

Aquest cop no hi ha fotos d'acreditació dels encadenes, però he encadenat de lo lindo unes víes que ensembla que no tenen nom, i si el tenen segur que es diuen marathon, repte, o simplement inhumà.

De primera cinques i cinques +, i en top 6a i 6a+, a Berga, en el sector anomenta "el mal pas". Pot ser si, que de tant en tant fem un mal pas, però no pas aquest finde.

"Seguiremos informando", MIAUUUU.......

Per cert, gràcies pels comentaris d'animació que aneu enviant els seguidors del meu blog i companys d'escalada. Sou genials.

PRIMICIA - MIXI ESCALANDO DE 1era

Vies d'esclada de l'escola de Margalef. CINCQUES I CINCQUES +

AQUI SEGUEIXEN SEN CINCQUES I CINCQUES +, PERÒ EL FOTOGRAF S'HO VA CURRAR

ÀNIMS MIXI, AIXÍ ES COMENÇA.

MIAUUUUUUUUUUUU

CANDIDATES A LA ESCALADA

Satèlits d'escalada !!!!!!!!!!!!!



Tant insistir en que porti alguna noia al plafó, al final ho conseguireu. Tot i que m'estimo teniu-vos per mi soleta. Però tantes explicacions de cuerpos andantes por las paredes, no es poden resistir.



Tinc dues amigues del gym que estàn animades a venir. Una, en breve diu que vindrà a provar-ho i l'altre al Juliol.



De moment nomès os puc avançar la foto d'una d'elles

Llàstima que no se l'hi veu la cara,jeje.

MARRAMIAU...........................................

9/10 FEBRER- CAMPAMENTO MARGALEF-

Vaya finde, vaya finde.....Macho Dominante, Carles i jo d'escalada a Margalef.

Com sempre l'Albert arribant tard per l'hora de sortir i com no, acompanyat.

Objectiu: Conquerir les parets de Margalef, un poblet de Tarragona on hi ha una botiga d'ultramarins, dos bars i poca cosa mes, a part de les numeroses víes d'escalada.

El dissabte vem anar a un sector on hi havíen cinquès i cinqueès + on vaig fer vuit vies. Vaig

encadenar 7. No està mal. Em feia falta veure que estic anant endavant per motivar-me a seguir.
A última hora de la tarda quan ja marxava la claror del día i l'Albert montava la tenda, vaig fer les tres ultimes víes que semblava una crono. Feia una vía i rapidament en Carles buscava la següent per fer una altre. No fora cas que descanses massa, jeje. Vaig fer segons ell "Continuidad".

Això si, em deixava escollir per el nom, les víes que havía escollit com l'ultima via que vaig fer que es deia "tita petita".

Però no nomès jo vaig escalar, l'Albert i el Carles s'ho van estar currant en víes de nivell de setés. Péeero, com nomès jo vaig encadenar, com no, vaig tenir que pagar les rondes al bar de Margalef.

Donat Margalef, es un poblet micromachine, en el bar on vem anar estava tota la possessió infernal de la escalada del día i com no macho dominante marcava territori. QUE RARO.......!

Despres de les rondes, vem anar on teniem la tenda per preparar el soparet. Jo el duia totalment preparat, però ells dos si duien l'arros i la pasta feta, i portaven el seu hornillo per calentar la sopeta, la salsa,..... Son uns frikis. Però com diu el dit, quien va con cojos, al tiempo cojea.., jo portava una ampolla d'un vi jove i negre de la Rioja del Duero (per tant no se qui es mes friki....) que ens va sentar de maravella per entrar en calor, ja que feia un fred INHUMANO.

El cel estava ben estrellat, pel que s'esperava una nit ben freda. I així ho va ser, vem sobreviure com vem poder, malgrat jo personalment no vaig aclucar ull en tota la nit. El cafè? el fred?, pot ser estava tant emocionada de la pila de vies que havia fet aquell día que pensava que estava escalant tambè dormint., a saber......

L'endemà, ens vem preparar un esmorçaret fen uns sandwitxos d'embotit, gentileza Albert. La meva aportació eren unes cookies chips ahoy per acompanyar.

Despres de desmantelar el campament vem anar a Margalef a fer uns cafes amb llet i el tè de rigor per començar la jornada que avui es presentava dura per l'Abert i en Carles, ja que anavem a un sector per ells, anomenat le Espadelles.

Una vegada mes, em van mimar obrint-me víes de 6a i 6b, perque pogues pujar en top.
Realment vaig escalar mes del que pensava el Diumenge. Evidentment no vaig encadenar res ni en top.
Les víes dificils eren plenes de Lolos full equip, full equip per mi clar. Em vaig posar malalta tanto torso descubierto i tanto nivel. Pujaven como si nada. Vaig flipar.

Els meus nens, tambè flipaven dels Lolos que sembla que els coneixen de revistes i son gent que s´hi dedica exclusivament a escalar.

A mig matí en Carles va començar a montar una vía 7 algo a l'Alberto i tot just començar entre la primera xapa i la segona, se'l queda mirant i l'hi diu, Sabes que? Mejor que chape la primera chapa. Segons ell, es va desfondar en aquest tram de la vía, que tenía un polv.. Però la va encadenar tot i que a dalt segons deien tenia uns passos complicats.

L'Albert la va fer de primer i gaire be a l'alçada de la reunió, va fer un saque despotricant en lo mas alto. Va ser una llàstima ja que´ho va currar molt.

A última hora en Carles em va obrir un 6a i un 6b molt guapos dels que s'en va quedar molt bon regust de les dues últimes víes del día (si no vaig errada no tenen nom) i em vaig trobar-me molt be fent-les i casi, casi les faig. Però NO. En Carles i jo pensavem amb l'Esteban quan estava tant a dalt i casi les trec. Em queda molta feina a fer, i m'agradaría provarles d'aquí un meset a veure que tal.

Despres d'aquestes dues últimes víes, que tambè les va provar l'Albert, vem decidir marxar.
Un berenaret a mig camí abans d'agafar l'autopista i com no caravana de tornada a casa.

Vem arrivar a Mollet just a l'hora que anava a passar el tren direcció Cardedeu.

Vaig arrivar a casa per tot just desfer la bossa de la roba i netejar el taper de menjar i a dormir les hores que portava retrasades.

Vaya finde, vaya finde.....Macho Dominante, Carles i jo d'escalada a Margalef.
Espero que repetim mes sortidetes d'aquestes.

Toc, toc, toc Miauuuu...................................

DIUMENGE 3 FEBRER -ESCALADA A GELIDA-

El dissabte a la nit, despres de la gran triunfada en el carnestoltes, tenía un mono d'escalar que ti cagues. La meva llista de contactes per anar a escalar es mínima, i sapiguen que havía gent que estava al quinto pino, vaig provar sort amb l'Albert, àlies Metal, i afortunadament anaven a Gelida el diumenge.
Em vaig adossar i el diumenge erem 8 que anavem a Gelida (a la Font Freda)per escalar a muerte. Com nomès coneixia al Metal i al Domenech vaig anar amb ells al cotxe. Erem quatre i no ens veiem entre nosaltres, semblava un fumadero d'opio. No se ni com veia la carretera el pilot Metal.

En Domenech ens va amenitzar el viatge d'anada amb l'explicació de la trama de la serie Perdidos", que tan el te pillat.

Una vegada arrivem a les víes, no m'ho puc creure. Estava devant de tres 5+, no eren ni 6b, ni 6b+, ni 6c p'arriba. Eren tres 5+, que estaven demanan Mixi escala a muerte.

Aquest cop, acompanyada d'en Metal, vaig encadenar en Top les tres víes. Llàstima que va començar a ploure, ja que m'haves vist en cor de fer de primera, les tres.

Ting ganes d'encadenar alguna vía de primera i ja cal que m'espavili ja que s'ha fet una aposta dels objectius que tinc que assolir aquest 2008 escalant, que encara tot just l'hem començat, penso que s'en farà curt ja que hauria de fer tres vies 6b de primera.

Penso que aquí no m'ajudat gaire en Carles, ja que en un principi havia d'encadenar dos 6a i un 6b, si no recordo malament, aposta feta per Esteban, i de sobte en Carles li va justificar el que estava apostant per perdre, ja que ja havia encadenat dos 6a en Top i l'altre es va ginyar.

Ten prefes para esto....

Definitivament al Carles l'hi agrada que perdi totes les apostes.

Tampoc se el que s'aposta, un berenar? un dinar? un sopar? i a qui? al teu company de cordada? a tots els escaladors de la aposta? els que estan el día de la gran azaña?

Realment no m'aclaro però ja cal que m'afanyi a fer víes per un tubo per el que pugui ser.

Quines ganes de que fagi bon temps per aprofitar al màxim les hores de sol.

Estic mes pillada per l'escalada ............., que m'oblido de cuidar als meus satèlits. Però com puc anar bè....

MIAUUUUUUUUUU..............

BALL DE DISFRESSES

Aquest any aprofitan un ball que sortiem amb mascares, vem pensar en aprofitar-ho anant a la rua de carnestoltes de Parets.
Quina semaneta preparan les fandilles i els xalecos. Hem anat totes de cul.
Però ha valgut la pena. Jo al menys m'ho he pasat genial.

Aqui tenim les disfresses que vem preparar per la rua del carnestoltes de Parets.

El grup sencer abans i despres de l'actuació, en la que vem quedar en segon lloc i ens van donar un xec de 300€.

Intentaré baixar el video de l'actuació en la próxima entrada.

MIAUUUUUUUUUUUUU